CANVI DE BATLE

El passat dijous, dia 10 de novembre, es va produir el relleu a la batlia de Capdepera, donant-se així compliment al pacte signat en el 2007, tot i que amb mig any d’endarreriment, per motius de tothom coneguts. A allò que nosaltres volem referir-nos, en relació a aquest esdeveniment, és a les intervencions dels distints partits amb representació a l’Ajuntament, perquè hem de començar a tenir clar qui ens representa, i què representa cadascú.

La intervenció de Joan Ferrer va ser d’allò més previsible: agressiva, abrupta, descortès en un moment en què allò que li importava era fer el número i donar carnassa a la nombrosa audiència que hi havia. Però és l’estil PP i no se’n pot esperar res més. Són així. El seu és un llenguatge sempre al límit,  cosa encara més lamentable en representats de partits que han governat i han deixat el ròssec que han deixat.

Maria Orts i Mateu Melis, dins la correcció formal que exhibiren, i continuant amb l’escenificació que darrerament han proposat, varen donar a entendre, cada un a la seva manera, que és gràcies a ells que l’Ajuntament tira endavant. Perquè un ha fet possible l’aprovació dels pressuposts i l’altra el canvi de batle. Una mica astorats, hem anat assumint la sensació que la governabilitat i l’estabilitat en el si de la corporació municipal és cosa d’aquests dos regidors, mentre que la resta assumeixen un paper absolutament subisidiari.

Pel que fa a PSOE i UCAP-UM –batle que ve, batle que se’n va–, crec que tant en Gallego com en Tolo Alzina oferiren sengles intervencions correctes, sense retrets a ningú i deixant constància de les dificultats polítiques i econòmiques per què ha navegat aquesta legislatura. Nosaltres pensam que no ha estat ni serà fàcil el govern municipal, però podria ser molt pitjor en mans de la dreta radical, la que representen Carlos Delgado, J.M. Rodríguez... i Joan Ferrer.

I arribam a la intervenció de Mateu Garau. Anem veure, com la qualificaríem? Discreta, senzilla, mesurada, prudent..., és a dir, com ha estat fins a dia d’avui la seva actuació en el si de l’equip de govern. En Mateu va agrair la feina feta per Tolo Alzina i va expressar els millors desitjos per a Pep Gallego. Un punt i seguit va dir. I com ho hem d’interpretar, això del punt i seguit? Creim que en Mateu, implícitament, es rerferia a continuar treballant com fins avui ha fet, a defugir el protagonisme, a no cercar ni el benefici propi ni el partidista, a ser lleial al pacte signat, a discutir les diferències en el si del mateix pacte.

En Mateu és incapaç de penjar-se medalles, tot i que hi ha motius de sobra per fer-ho, i per tant s’havia d’esperar que res d’això seria exhibit pel nostre representant en l’acte d’investidura d’en Pep Gallego. Els protagonistes eren el batle que se n’anava i el batle que arribava. En Mateu està en política únicament per a servir els ciutadans del nostre poble i per a procurar-los tot el benestar possible, i mai no passarà factura de la seva activitat pública. Quan torni a ca seva, a l’esfera privada, ho farà amb les mans més buides que quan va arribar a la política, però se’n durà el cor ple de la satisfacció d’haver fet el que calia, i d’haver actuat a partir de principis ètics indefugibles. És per això que ens sentim en l’obligació de dir públicament el que ell mai diria: que la gent honrada, com en Mateu, la gent que pertany a partits sense taca, la gent generosa fins al límit, bé es mereix que la ciutadania els ho reconegui. En Mateu, és un model de comportament i un exemple a imitar, i si en el 2011 renunciàs a encapçalar la candidatura del PSM, el poble de Capdepera haurà perdut un actiu difícil de substituir.

Si els partits corruptes, i els polítics corruptes, fossin exclosos del joc de la política –com fan en el Tour de França amb els equips tramposos–, la gent honrada, i a més sobradament preparada, com és la del PSM en general, i en Mateu Garau en particular, hauria de guanyar el partit electoral per golejada. Però, ja se sap, en aquesta terra seríem capaços de votar el clan de la Paca.

Amics del PSM-Entesa

EMOCIONADA PRESENTACIÓ DE LA TERRA ENCESA

El passat divendres 13 de novembre va tenir lloc a la Sala Polivalent del Teatre de Capdepera la presentació del llibre “La terra encesa” de Joan Alfons Marí i que va comptar amb la presència de l’autor  i de Magdalena Nebot, vídua de Jaume Serra, a qui està dedicat el poemari.

L’acte va ser presentat per Pere Fuster, qui va remarcar que l’esdeveniment, a més d’un acte cultural, volia servir d’homenatge a Jaume Serra de part dels companys de l’esquerra nacionalista de Capdepera i Cala Rajada. En Jaume va ser un destacat militant republicà i antifranquista, circumstància que el va dur a l’exili bona part de la seva vida. Quan va tornar a Mallorca, es va afiliar al PSM i va dedicar la resta de la seva existència a defensar la nostra terra,  la seva gent,  la cultura i la identitat nacional. Tothom que el va tractar el recorda com una persona activa i optimista, que sempre tenia paraules d’ànim i coratge per als companys de lluita i de partit. La seva manera de ser, afable i entusiasta, va deixar empremta, sobretot entre els més joves, fins al punt que el nombraren President d’Honor de les joventuts del PSM i els cursos de formació de la branca juvenil duen ara el seu nom. 

Després va intervenir Joan Alfons Marí, autor del llibre, qui va recitar una sèrie de poemes del seu recull. Tot i ser la seva primera publicació, en Joan Alfons ja fa temps que escriu. La seva poesia, tal i com ell la presenta, és de combat i revolucionària, plena de paraules de compromís polític i de lluita pels ideals de l’esquerra nacionalista. En Joan Alfons, afiliat al PSM des de fa molts d’anys, ha estat un destacat activista cultural i polític que ha col·laborat en revistes com Mallorca Socialista, El Llamp o La Nau. Sense cap dubte, es tracta d’una lectura més que recomanable, de la qual esperam que tos en pugueu gaudir.

Va tancar l’acte na Magdalena Nebot, qui va recordar tot tipus d’experiències viscudes, tant en els moments inicials de la repressió franquista com a l’exili. Especialment dura i soferta va ser l’arriba a Algèria, tota plena d’entrebancs i perills. Precisament, en el país nord-africà va ser on va conèixer en Jaume, amb qui compartiria la resta de la seva vida. Les paraules de na Magdalena resultaren molt emocionants i entre els presents es va haver de reprimir més d’una llàgrima.

En resum, un acte interessant i emotiu, que va comptar amb la presència d’una trentena de persones. Al final, tots els assistents gaudiren d’una mica de refrigeri servit per la coalició PSM-Entesa.

PSM-Entesa de Capdepera i Cala Rajada

Presentació de "La terra encesa"

La coalició PSM-Entesa de Capdepera i Cala Rajada vos convida a la presentació del llibre "La Terra Encesa" de Joan Alfons Marí i Torres. L'obra és un recull de poemes escrits per l'autor durant anys i s'emmarca en el gènere de poesia èpica o combativa. A l'acte hi serà present Magdalena Nebot, vídua de Jaume Serra, a qui està dedicat el poemari, ambdós íntimament lligats tant a Capdepera com al PSM. En acabar l'acte hi haurà una mica de refrigeri. Vos hi esperam a tots.


Dia 13 de novembre, a les 19,30 h
Sala d'Actes del Teatre Municipal de Capdepera

Comunicat sobre la destitució de Campos i Pollença

Les persones que formam part de la coalició PSM-Entesa de Capdepera i Cala Rajada volem fer arribar tot el nostre suport als companys Tomeu Cifre, del PSM de Pollença, i Joan Joan i Guillem Vidal de Campos pel Canvi (PSM-Entesa-PSOE), que han estat destituïts recentment dels seus càrrecs en els ajuntaments d’aquestes localitats, el primer per atrevir-se a reclamar el dret a passejar per un camí públic, i els segons per defensar Mallorca de la destrucció i l’especulació. Lluny d’intimidar-nos i desanimar-nos, aquests fets ens ajuden a reafirmar-nos en el compromís que tenim amb la gent i el patrimoni natural d’aquest país. Ens sentim molt orgullosos de formar part d’un projecte polític que té com a eixos fonamentals la defensa dels interessos generals de la ciutadania i la protecció del nostre territori. Podeu estar segurs que seguirem treballant fidels als nostres principis i amb les mans netes. Tomeu, Joan i Guillem, ànim i coratge.

PSM-Entesa de Capdepera i Cala Rajada  

Informació municipal

Després de l’article del passat mes d’agost on resumia les accions que anam fent des de l’Ajuntament i el Patronat del Castell, iniciaré una sèrie d’articles més breus però que surtin periòdicament  per tal d’anar-vos informant.

A l’article d’aquesta setmana m’agradaria incidir en la feina feta des del Patronat del Castell. A més dels panells informatius i del nou material de visita editat fa uns mesos, vull destacar la posada en marxa de la plana web: www.castellcapdepera.com que ja es troba operativa i que anirà incorporant nous complements. Per completar-ho, a partir de dia 15 de setembre, i a través de la col·laboració sol·licitada al SOIB, comptam amb un agent comercial i una informadora-guia que, com a principals funcions, s’encarreguen de programar visites guiades al castell i establir contactes amb els distints col·lectius (empreses, associacions, centres educatius, etc.) i donar a conèixer el castell arreu.

També els darrers dies ja hem incorporat la venda de material amb la imatge corporativa del castell. En principi comptam amb ventalls o bosses de cotó però la intenció és anar incorporant material amb preus assequibles.

Per una altra banda, a través d’un conveni amb Inestur i amb la feina feta a través de la regidoria de Turisme i del projecte de dinamització encomenat pel Patronat, és d’esperar que en breu ja comptem amb el servei d’audioguies pels visitants

Pel que fa a obres al castell, s’ha de dir que en els dos darreres anys s’han executat obres de rehabilitació a l’interior del castell per un valor d’uns 69.000 €, dels quals el departament de Patrimoni del Consell en pagava uns 43.000 €. De cara a l’any que ve estam fent feina per tal de tornar a engegar les excavacions arqueològiques a l’interior del castell a través de camps de treball. Aquests és una iniciativa que fa molts d’anys que no es duu a terme i crec que seria molt positiu que agafàs una periodicitat anual.

Mateu Garau Flaquer

Regidor de PSM-Entesa a l’Ajuntament de Capdepera

UNA VETLADA MOLT ANIMADA

El passat divendres, 11 de setembre, afiliats, simpatitzants i amics de la coalició PSM-Entesa de Capdepera i Cala Rajada ens vàrem reunir al gimnàs de s’Alzinar per sopar i fer balanç dels dos anys de legislatura transcorreguts. L’assistència, unes vuitanta persones, va ser tota una sorpresa, atès el desencís que pareix haver-se instal·lat en bona part dels ciutadans respecte de la política local.

Cal destacar en primer lloc l’exquisit menú que ens va preparar en Felip Esteva: croquetes casolanes de pollastre, mini volovants farcits de botifarró i paté, tàrtar de verdures amb salsa d’ametlla i salsa de tomàtiga agredolça, llampuga amb albergínies amb llet gratinades, i llet freda (detall d’en Xisco de Ca’n Patilla) amb ensaïmada. Tot un luxe que sense cap dubte varen saber apreciar els comensals.

Amb la panxa plena i en un ambient molt distès, es varen succeir els oportuns parlaments. El primer a intervenir va ser en Pere Fuster, Secretari d’Organització de l’agrupació, qui va fer un repàs als fets succeïts al llarg d’aquests dos anys des d’una perspectiva més política. En Pere va explicar la posició mantinguda pel PSM-Entesa davant les distintes situacions a les quals ha hagut de fer front l’equip de govern, posició basada en la l’estabilitat institucional alhora que crítica i exigent respecte d’aquelles decisions o comportaments amb els quals l’agrupació no ha estat d’acord. La veu discrepant, però, s’ha fet sentir en el marc de la Comissió de Seguiment del Pacte i en cap cas de forma cridanera o pensant en possibles rèdits polítics. Va acabar la seva intervenció animant els assistents a col·laborar amb la coalició per tal d’aconseguir uns bons resultats a les properes eleccions municipals.

Acte seguit va prendre la paraula el nostre regidor a l’Ajuntament de Capdepera, Mateu Garau, qui va repassar la gestió realitzada al capdavant de la regidoria d’Obres i Manteniment i del Patronat del Castell. En Mateu va assenyalar les mancances trobades en alguns aspectes com l’absència de serveis bàsics a algunes zones o barriades, que s’han intentat solucionar, però també va incidir en els avenços assolits en altres casos, com per exemple la instal.lació de xarxes de clavegueram en distintes zones, o les obres del Carrer Port. Tot i que encara li resten prop de dos anys per acabar d’executar moltes millores previstes al municipi, el cert és que hi ha una certa unanimitat a l’hora d’assenyalar en Mateu com un dels actius més feners i responsables de l’equip de govern.

I, finalment, en atenció a les peticions dels presents, va intervenir Gabriel Vicens, conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears. El Conseller va anunciar que les obres del tren-tram des d’Artà a l’entrada de Manacor s’iniciaran pel gener o febrer de 2010. També va recordar que ja s’ha nomenat l’equip redactor que estudiarà les alternatives possibles perquè el tren arribi a Cala Rajada. En definitiva, l’arribada del tren per aquestes contrades pareix que és més a prop que mai. També varen assistir al sopar, en representació de les direccions de les dues formacions, Joan Verger del PSM, així com Gabriel Huguet i Mateu Crespí d’Entesa per Mallorca.

En resum, una magnifica vetlada que ha permès informar els simpatitzants de la tasca feta fins ara i de la que resta per fer, i que ha posat de manifest que, tot i els temps incerts que viu la vida política municipal, PSM-Entesa continua mantenint un grup estable i fidel d’amics.

Setembre de 2009.

Sopar PSM-Entesa

Divendres dia 11 de setembre a les 21 h, estau tots convidats a sopar al parc de l'Alzinar, a Capdepera.
Estam a la meitat de la legislatura i volem fer una mica de balanç i xerrar de tot un poc.
Hi haurà un bon menú.
Per confirmar l'assistència cridau al següent mòbil: 666 590 288, o escriviu un missatge a estropeig@gmail.com.

Vos esperam a tots i a totes.

PSM-Entesa a l'Ajuntament

Fa poc més de dos anys que formam part de l’Equip de Govern, juntament amb PSOE i UCAP-UM (inicialment també hi havia EU-Els Verds però ja sabeu què va passar), i crec oportú, a través d’aquest blog, donar a conèixer les accions que estam duent a terme des de la nostra regidoria.

En primer lloc, cal explicar que la regidoria que tenim a càrrec nostre és la de Vies i Obres i Cementeri i, també, la presidència del Patronat del Castell per delegació del batle. Les principals tasques d’aquesta regidoria són el manteniment de les zones urbanes (carrers, enllumenat, mobiliari urbà, zones verdes i ajardinades, clavegueram, etc.) així com l’impuls de les obres públiques.

Pel que fa a la regidoria, i sabent que ens trobam dins d’un pacte, durant aquests dos anys hem intentat aplicar el que duiem al nostre programa, donant especial importància a allò que anomenàrem “el dia a dia”, i la renovació de serveis bàsics, com ara pluvials i clavegueram. Encara que moltes vegades són projectes d’aquells que diuen que no duen vots, crec que són completament imprescindibles i no s’entendria, per exemple, que Cala Rajada pugui comptar amb una sala multiusos emblemàtica però que pateixi avaries de clavegueram diàries per culpa d’una instal·lació antiquada i insuficient. Per tot això, hem impulsat projectes, com ara la dotació de pluvials a Vila Roja, la millora de clavegueram i pluvials al carrer Port i voltants, la renovació de pluvials i dotació de clavegueram a Joan Carles I (entre el Syp i la rotonda) i la renovació de clavegueram a bona part del centre de Cala Rajada. Alguns d’aquests projectes ja estan executats o a punt d’executar-se (com ara el de Joan Carles I) i d’altres, ja se’n té el projecte o s’està redactant per tal que cada any es pugui excecutar, almanco, un projecte.

En relació al dia a dia, personalment puc dir i he constatat que, al contrari del que algunes persones poden pensar, Capdepera compta amb un personal de brigada que és l’enveja de molts de pobles i que permet fer un manteniment del municipi constant. No obstant això, s’ha de dir que l’especial configuració del municipi, amb cinc nuclis de població i les activitats que s’hi duen a terme tot l’any, amb la participació activa d’aquest personal, fa que la nostra brigada sigui alguna cosa més que personal de manteniment.

Pel que fa al Patronat del Castell, haureu pogut veure algunes de les actuacions que s’estan duent a terme (senyalètica, nova imatge, plana web, tríptics nous...) i se segueix fent feina, no ja per augmentar el nombre de visitants sinó perquè la visita sigui de més qualitat. Actualment es fa feina en un projecte educatiu de cara als escolars, la venda de material i la implantació de visites guiades i també d’audioguies, a través d’un conveni amb Inestur, del qual s’encarrega en Sebastià Sureda.

I ja parlant del pacte de govern, que en l’actualitat està en minoria, crec que fins ara hem mantingut una posició completament fidel al que pactàrem, sense cap sortida de to i intentant que el pacte continui perquè, malgrat les equivocacions comeses, crec que és el millor per a Capdepera. Alguns poden pensar que ens hauríem de fer notar o que així donam sensació de debilitat. Personalment crec que és tot el contrari si el que volem, per damunt de tot, és que el municipi millori i tiri endavant per sobre de personalismes i bregues que no duen enlloc.

Per acabar, només em queda demanar-vos que no dubteu a l’hora de participar en aquest blog per expressar les vostres opinions o per fer-nos arribar les vostres queixes o suggeriments i, a mi, em podeu trobar al mòbil 646 222 034 o al correu mateu@ajcapdepera.net. Us agrairé les vostres aportacions.

Mateu Garau Flaquer

Regidor de PSM-Entesa a l’Ajuntament de Capdepera

Trepitjant ulls de poll

Per raons de tots conegudes (immigració, cansament, setge espanyolista...), l’opció nacionalista ha experimentat, en els darrers anys, una reculada notable. A més, ens presentam davant els votants com una oferta totalment fragmentada, escindida en grupuscles articulats al voltant de subtileses ideològiques que la gent no entén. En conseqüència, no és gaire difícil comprendre que els resultats electorals no acompanyin i que el futur faci por.

Cadascú de nosaltres està convençut que la seva és l’opció correcta, la via autèntica per a la salvació del país. Sempre estam disposats a defensar la nostra major vocació nacionalista, o el major grau de progressisme que ens adorna, o l’ecologisme militant que podem exhibir davant els demés..., o el que sigui.

Segurament m’he fet vell, i amb els anys el pessimisme se m’ha instal·lat en el cor. El fet és que veig les coses molt negres, tenc la impressió que la situació és d’emergència, que estam a punt de ser engolits definitivament per les forces colonitzadores i que aviat serem vists pels historiadors com un vestigi del passat.

Qui de vosaltres pot exercir els seus drets civils al mateix nivell que els ciutadans de qualsevol Estat modern? Qui no ha canviat mai de llengua, en cap situació, en tengués ganes o no? Qui no ha demanat mai disculpes pel defecte de pertànyer a una cultura minoritària? Qui no ha estat considerat com un radical, gairebé com un terrorista?

Aquesta no és una situació normal, ni desitjable, ni sana. Les persones no podem estar les 24 hores del dia militant, exercint de... No ens podem passar tot lo sant dia pensant què hem de dir ni com ho hem de dir, ni com ens hem de comportar o hem d’actuar a fi de no trepitjar cap ull de poll. A una persona no se li pot exigir que accepti que la seva vida estigui condicionada negativament pel fet d’haver nascut i crescut en un determinat entorn –lingüístic, cultural, social.

Confiàvem que, amb la democràcia, l’Espanya moderna, a la fi, acceptaria el fet de la pròpia pluralitat. Crèiem, ingenus, que seríem admesos al club, d’iguals a iguals, sense privilegis, però també sense apriorismes. Esperàvem que el fet de no pertànyer a la cultura castellana no ens faria ciutadans de segona.

Ara ja veim que totes les nostres esperances s’han anat frustrant. Ens han menat com a l’ase amb la pastanaga davant el nas i ens han volgut fer creure que se’ns feien gracioses concessions (la cooficialitat de les llengües perifèriques, recollida a la Constitució, per exemple), però després la realitat, la trista realitat quotidiana, se n’ha cuidat de demostrar-nos que de la lletra de la llei al seu compliment hi ha un marge de maniobra massa ample, un biaix que no tenim capacitat de superar. Amples capes de la societat castellana, educada en el menyspreu cap a tota diferència, rebutgen frontalment que siguem qui som i com som, i no estan disposades a consentir-ho.

Mentrestant, al mateix temps que ens anam dissolent en aquest magma, mentre el temporal bufa de cara i estam a punt de sotsobrar, alguns –molts– ens passam els dies discutint el sexe dels àngels.

Jaume Fuster Alzina

ELS ÀNIMS ENCESOS

Darrerament he pogut llegir al Cap Vermell un seguit d’articles d’opinió de gent que només s’identifica per la seva ideologia, res de noms i llinatges, res de pseudònims. Alguns d’ells firmen com a votants d’esquerres i uns altres (que també s’identifiquen d’esquerres) com a un grup de gabellins. Jo també som votant d’esquerres, però d’esquerra nacionalista, em refereixo al nacionalisme que diuen perifèric, al d’aquí; a les esquerres nacionalistes espanyoles ja fa devers trenta anys que no els he votat i ben segur que em moriré sense haver-los tornat a votar mai més, ni aquí, a Capdepera, ni a les Illes, ni a Europa, ni a les espanyes; que els votin els espanyols. Però la intenció del meu article no és només mostrar la meva identificació ideològica (que si que la vull deixar clara); la intenció del meu article és analitzar algunes coincidències en els escrits dels votants d’esquerres i grup de gabellins. Suposant que no s’hagin posat d’acord, els tres en qüestió incideixen fonamentalment en dues coses: l’actitud de cert/s regidor/s de l’equip de govern i la crítica a les actuacions urbanístiques i algunes reformes empreses per l’esmentat equip dins el casc urbà de Capdepera. Pel que fa a la primera acusació, la de certes actituds prepotents i xulesques d’algun/s regidor/s, he de dir que el primer que vaig pensar fou si el nostre regidor, el de la calició PSM – Entesa, en Mateu Garau, seria ell o un d’ells. Evidentment, coneixent en Mateu ho vaig descartar quasi de seguida, l’eròtica del poder no va amb ell. Per tant calia fer una anàlisi i algunes indagacions de les altres regidories d’esquerres per arribar a conclusions més o manco fiables (fiables en el sentit d’averiguar a quin/s regidor/s es refereixen els autors dels escrits) i “voilà”, la cosa no va ser tan difícil. Tot apunta cap allà mateix, cap al mateix cosset. Senyors i senyores tenim un regidor (potser dos), que no cauen bé al seus votants, o als votants dels partits coaligats amb ells, que aquesta eròtica del poder de la que parlava abans la/els ha afectat i va/n pel poble de sobrats, perdonant vides, baixant pressuposts i ignorant el que els seus votants (que també són els que els paguen el sou) els diuen o els proposen. En poques paraules, fan el seu cap endavant. A mi personalment no m’ha/n fet cap mal paper, però sembla que hi ha gent agraviada i dolguda per actituds i actuacions que no han de ser de cap manera les de un servidor públic (tal vegada és/són una víctima de la seva pròpia inexperiència). Ja veurem com pot afectar això a les pròximes eleccions locals o inclús al mateix equip de govern, que recordem, està en minoria i sense solució per a garantir una estabilitat, per aprovar els pressuposts i per tirar endavant el canvi de batlia acordat en el pacte.
La primera gran “pifiada” d’aquest equip de govern fou la tallada dels dos pins de la plaça del Sitjar, el temps ho està demostrant. Què és aquella plaça sense els dos pins: res, una explanada desolada, plena de cotxes, sense caràcter, sense un sol punt de ruptura, sense un sol punt d’alegria. Una merda, i perdonau l’expressió, però és la que millor defineix la plaça tal i com està ara. A partir d’aquí puc estar d’acord en algunes de les crítiques que fan el grup de gabellins, per cert, crítiques algunes d’elles molt tècniques i totes ben exposades, però que no per això seran compartides per tots els votants d’esquerres (nacionalista o no). Jo no les comparteixo totes. El poble, l’urbanisme, les cases no són elements estàtics, inamovibles. Necessiten ser reformats contínuament per adaptar-se a les noves situacions, al creixement, al canvi d’estètica urbana que suporta la modernitat, al reforçament i adaptació perquè aguantin cent anys més, a la nova realitat urbana. Per tant, cal esperar veure com acaben algunes d’aquestes actuacions i reformes que s’estan duent a terme ara per poder emetre una crítica fonamentada. Que no ens agrada el carrer del port; que hi farem, ho hauríem d’haver dit abans, quan el projecte estava exposat; ara ja és massa tard. Que veient com ha quedat el tros de l’aljub no feia cap falta gastar-se ni un cèntim per canviar el racó i destruir l’aljub, és evident, però el mal també està fet. Que en podem treure de tot això? Doncs una evident manca de criteri coherent en el pla d’actuacions, que les coses es fan sense un pla integral de reformes preconcebut. L’arbitrarietat i la improvisació ens fa entreveure que manca una unitat de criteri i gestió en el pacte. En poques paraules, que cadascú tira pel seu costat i que alguns tenen cera del corpus. Jo, com a votant d’esquerra nacionalista, no estic decebut amb el meu regidor, crec que està fent bé els deures, aprovo amb bona nota la gestió de la seva àrea, però el pacte, com a tal, fa aigua pels quatre costats. Convindria que durant els dos anys que manquen de legislatura esmenéssiu (al/s que pertoqui) tots aquests tics arrogants i comenceu a actuar amb unitat de criteri i coherència en la gestió. Que cap partit del pacte es pensi que va sobrat. En el 2011 se’n poden dur una desagradable sorpresa. O a lo pitjor, abans.

Felip esteva castro
Nacionalista perifèric d’esquerres, militant d’Entesa x Mallorca

Sopar

El passat divendres 3 de juliol, vàrem fer un sopar per parlar un poc de tot. També d'aquest bloc que ara llegiu i tractarem que sigui la nostra eina de comunicació amb els votants, simpatitzants i militants. El frit, les albergínies i els pebres torrats varen ser molt bons, així com la companyia de tots els amics que ens hi reunírem.

També parlàrem de política, dels temps incerts en els quals vivim i de la falta d'alternatives a la situació actual: perduda en un cul-de-sac del qual és urgent sortir.

Però cada cosa al seu temps.

UN BLOG PER A LA UNITAT I LA DIGNITAT

Ja tenim blog, ja tenim una de les eines més vàlides, barates i efectives de aquesta nova era de la comunicació. És per això, que des dels grups que pretenem fer arribar o fer que ens arribin notícies, opinions i debats sobre la política local o, per què no, sobre política d’àmbit més general, ens aferram a aquesta mitjà que, ben segur, ens aproparà molt més, tant amb les idees com amb les persones.

Estropeig ja vos ha presentat aquesta eina, ja ens ha dit per què la volem i ja vos a convidat a tots a participar-hi, dient el que vulgueu sobre les qüestions que més vos interessin o vos preocupin. Però jo vull incidir sobre un altre aspecte pel qual crec que hauria d’apostar aquest blog: la lluita per la unitat del nacionalisme a nivell de les illes i aquí, al nostre municipi; per la unitat dels grups polítics, independents o no, i de les persones que a títol individual pensin que la política no és només cosa de dos, i que a part del PSOE i el PP també podem aconseguir ser molts i forts; la lluita dels que ens volem posar d’acord en les qüestions que ens uneixen (que són moltes) i volem deixar de banda els aspectes en els quals podem tenir divergències i, sobretot, que els podem plantar cara i deixar de ser la comparsa que els acompanya, per no deixar que el poble sigui governat per uns o els altres.

Els números ho diuen tot, i encara que en política dos més dos no tenen perquè ser quatre, la unitat sempre és una aposta per a la suma, tant d’esforços com d’idees i persones i, per què no, també de vots. Els darrers anys han estat molt convulsos per a aquesta desitjada unitat, en comptes d’anar endavant hem anat enrere, hi ha hagut escissions i bregues dins les files del nacionalisme, però també hi ha hagut lladres i pocavergonyes en altres files. Tot plegat, ha fet que la figura del polític i dels partits polítics hagin sofert un descrèdit i una apatia general entre la ciutadania. A nivell local han sorgit encara més grups independents que, amb aquesta passa, han volgut demostrar que ja no depenen de cap partit; tot junt pinta un panorama disgregat i descoratjador . És per això que penso que Capdepera hauria d’apostar fort per la recuperació d’aquesta credibilitat perduda i per a la unitat.

Amb aquest nou blog tenim l’eina ideal, un blog que de moment representa la unió de dos partits (PSM i Entesa) però què hauria de lluitar perquè durant els gairebé dos anys que resten per a les noves eleccions locals i autonòmiques s’hi vagin sumant altres partits i tota la gent que a títol individual es pugui sentir identificada amb els valors que sempre hem defensat: els nostres trets nacionals i culturals, la lluita per una societat més justa i equilibrada i la defensa de la nostra terra, de la nostra natura. Estam convençuts que tots aquests valors són completament necessaris perquè la principal font d’ingressos, el turisme, continuï sent el motor de la nostra economia. Hom pot caure en el tòpic que el turisme i les esquerres no poden anar de la mà, plegats, però ser d’esquerres avui en dia ja no és una simple definició ideològica, és alguna cosa més. És una posició davant la vida, davant la societat, davant el pensament. Ser-ho implica exercitar el sentit dialèctic, la crítica i l’autocrítica, i desitjar transgredir la realitat per a millorar-la. És difícil entendre per què aquesta postura vital, que es converteix en una posició ideològica, pot servir com excusa per a canalitzar dogmatismes acrítics i maniqueismes simplistes.

Des de Capdepera, crec que tots els nacionalistes hauríem de voler ser la punta de llança en la dura batalla per la unitat del nacionalisme, en la dura batalla per la recuperació de la dignitat i el crèdit perdut. Hem de ser l’exemple a seguir, perquè molts creiem fermament amb la unitat i amb la dignitat. Vosaltres, els que ara estau davant la pantalla de l’ordinador, heu de ser els vertaders protagonistes d’aquesta nova etapa que es vol obrir. Sense vosaltres, aquesta tasca esdevindrà impossible.

Vos hi esperam. Tots junts ho aconseguirem.

Felip Esteva Castro

EL PERQUÈ D'AQUEST BLOG

Les agrupacions locals dels partits polítics, excepte honrosos casos, pareix que segueixen un patró comú: una gran activitat i comunicació amb els simpatitzants al llarg dels mesos anteriors a unes eleccions, sobretot si són municipals, i una llarga “becada” la resta del temps. La coalició PSM-Entesa de Capdepera i Cala Rajada no n’és una excepció, i fent balanç dels dos anys transcorreguts des de les eleccions municipals ens vàrem adonar que no havíem editat un sol Estropeig per informar les bases. La nostra activitat s’havia limitat a reunions periòdiques amb l’assistència del nucli més fidel i constant de sempre, centrades bàsicament a donar suport a Mateu Garau, el nostre regidor a l’equip de govern de l’Ajuntament. En definitiva, sembla que teníem més contacte amb els simpatitzants quan estàvem a l’oposició que ara que governam, com si les tasques de govern ens hagin tengut absorts totalment.

I el cert és que una de les solucions a la “becada” comunicativa la teníem més a l’abast que mai: les noves tecnologies, i més concretament la xarxa de xarxes. No som els primers ni els darrers d’abandonar el paper per llançar-nos al món d’internet. Els avantatges són innumerables però n’hi ha un que destaca especialment: la immediatesa, la possibilitat de comunicar a diari el què hem fet i alhora rebre l’opinió de la gent de forma instantània.

El que pretenem amb aquest blog és, en primer lloc, informar. Perseguim donar a conèixer, a la gent del municipi, la tasca que ha duit i durà a terme en Mateu Garau al front del Patronat del Castell i de la Regidoria d’Obres, Vies i Manteniment. Podria parèixer una mica petulant dir que aquesta tasca ha estat fins ara molt positiva, però sembla que aquesta percepció no tan sols la tenim els seguidors més entusiastes de la coalició PSM-Entesa, sinó que comença a ser compartida per una bona part de la ciutadania. Tots confiàvem en en Mateu, i aquest no ens ha decebut. Els valors i principis que guien la seva feina són els mateixos que sempre han fonamentat l’actuació de la gent de l’esquerra nacionalista des de que vàrem entrar a l’Ajuntament l’any 1991: capacitat de feina il·limitada, honestedat, coherència, diàleg, estabilitat i servei a la gent.

En tot cas, som plenament conscients que l’aventura de governar està plena d’entrebancs i de problemes, per tant, és possible que alguna cosa no hagi sortit tan bé com hauríem volgut, ni a gust de tothom. Si és el cas, aquí teniu l’eina per fer arribar també les vostres crítiques –valorarem sobretot les que siguin constructives i vulguin obrir possibilitats de millora- i els suggeriments de tot tipus que ens vulgueu fer arribar, tant si tenen a veure amb la nostra àrea de govern com si fan referència a altres qüestions.

Però també pretenem que aquest espai es converteixi en un centre de debat i opinió sobre tots aquelles qüestions d’interès per a la gent que ens segueix: política, cultura, patrimoni, medi ambient, esdeveniments internacionals, etc. Sempre s’ha acusat l’esquerra nacionalista de ser una mica idealista i utòpica, de no tenir els peus a terra i d’estar més a prop de la filosofia que de la política. Idò bé, amb aquest espai volem demostrar que també sabem fer política i resoldre els problemes dels ciutadans, sense oblidar les funcions de for de debat i opinió que volem reservar per a aquesta eina de comunicació.

No calen presentacions, qui més qui manco ens coneix i, per tant, sabeu què pensam. De part vostra n’esperam opinions divergents, com no podria ser d’altra manera, perquè això de la democràcia ens agrada molt i no ens fa gens d’il·lusió una societat monolítica, aixoplugada sota el paraigua d’un pensament únic.

Insistim que tots estau convidats a participar, tant si sou simpatitzants com si no ho sou. Ho podeu fer penjant els vostres comentaris als articles i notícies que es vagin publicant, però també podeu ser protagonistes directes de la iniciativa amb els vostres propis articles i escrits, que podeu enviar a estropeig@gmail.com. Ens prenem molt seriosament la llibertat d’expressió, faltaria més, inclús aquella que ideològicament no compartim. No cal dir, no obstant, que posam el límit en el respecte a la dignitat i honor de les persones i als seus drets fonamentals.

Així, donam el “sus” a aquesta iniciativa, tot esperant que es converteixi en un referent polític i cultural de la xarxa, al nostre municipi.

Passau un bon estiu, i visca la terra!

Estropeig