El passat dijous, dia 10 de novembre, es va produir el relleu a la batlia de Capdepera, donant-se així compliment al pacte signat en el 2007, tot i que amb mig any d’endarreriment, per motius de tothom coneguts. A allò que nosaltres volem referir-nos, en relació a aquest esdeveniment, és a les intervencions dels distints partits amb representació a l’Ajuntament, perquè hem de començar a tenir clar qui ens representa, i què representa cadascú.
La intervenció de Joan Ferrer va ser d’allò més previsible: agressiva, abrupta, descortès en un moment en què allò que li importava era fer el número i donar carnassa a la nombrosa audiència que hi havia. Però és l’estil PP i no se’n pot esperar res més. Són així. El seu és un llenguatge sempre al límit, cosa encara més lamentable en representats de partits que han governat i han deixat el ròssec que han deixat.
Maria Orts i Mateu Melis, dins la correcció formal que exhibiren, i continuant amb l’escenificació que darrerament han proposat, varen donar a entendre, cada un a la seva manera, que és gràcies a ells que l’Ajuntament tira endavant. Perquè un ha fet possible l’aprovació dels pressuposts i l’altra el canvi de batle. Una mica astorats, hem anat assumint la sensació que la governabilitat i l’estabilitat en el si de la corporació municipal és cosa d’aquests dos regidors, mentre que la resta assumeixen un paper absolutament subisidiari.
Pel que fa a PSOE i UCAP-UM –batle que ve, batle que se’n va–, crec que tant en Gallego com en Tolo Alzina oferiren sengles intervencions correctes, sense retrets a ningú i deixant constància de les dificultats polítiques i econòmiques per què ha navegat aquesta legislatura. Nosaltres pensam que no ha estat ni serà fàcil el govern municipal, però podria ser molt pitjor en mans de la dreta radical, la que representen Carlos Delgado, J.M. Rodríguez... i Joan Ferrer.
I arribam a la intervenció de Mateu Garau. Anem veure, com la qualificaríem? Discreta, senzilla, mesurada, prudent..., és a dir, com ha estat fins a dia d’avui la seva actuació en el si de l’equip de govern. En Mateu va agrair la feina feta per Tolo Alzina i va expressar els millors desitjos per a Pep Gallego. Un punt i seguit va dir. I com ho hem d’interpretar, això del punt i seguit? Creim que en Mateu, implícitament, es rerferia a continuar treballant com fins avui ha fet, a defugir el protagonisme, a no cercar ni el benefici propi ni el partidista, a ser lleial al pacte signat, a discutir les diferències en el si del mateix pacte.
En Mateu és incapaç de penjar-se medalles, tot i que hi ha motius de sobra per fer-ho, i per tant s’havia d’esperar que res d’això seria exhibit pel nostre representant en l’acte d’investidura d’en Pep Gallego. Els protagonistes eren el batle que se n’anava i el batle que arribava. En Mateu està en política únicament per a servir els ciutadans del nostre poble i per a procurar-los tot el benestar possible, i mai no passarà factura de la seva activitat pública. Quan torni a ca seva, a l’esfera privada, ho farà amb les mans més buides que quan va arribar a la política, però se’n durà el cor ple de la satisfacció d’haver fet el que calia, i d’haver actuat a partir de principis ètics indefugibles. És per això que ens sentim en l’obligació de dir públicament el que ell mai diria: que la gent honrada, com en Mateu, la gent que pertany a partits sense taca, la gent generosa fins al límit, bé es mereix que la ciutadania els ho reconegui. En Mateu, és un model de comportament i un exemple a imitar, i si en el 2011 renunciàs a encapçalar la candidatura del PSM, el poble de Capdepera haurà perdut un actiu difícil de substituir.
Si els partits corruptes, i els polítics corruptes, fossin exclosos del joc de la política –com fan en el Tour de França amb els equips tramposos–, la gent honrada, i a més sobradament preparada, com és la del PSM en general, i en Mateu Garau en particular, hauria de guanyar el partit electoral per golejada. Però, ja se sap, en aquesta terra seríem capaços de votar el clan de la Paca.
Amics del PSM-Entesa
