dimecres, 27 d’abril del 2011

El repte del turisme


A llarg dels darrers 15 anys Cala Rajada ha sofert un canvi substancial en el perfil dels turistes i les seves preferències, a causa d’una sèrie de raons (econòmiques, socials, conjunturals…). 
Del model familiar amb un poder adquisitiu mitjà, el qual cercava fonamentalment la tranquil·litat i el tracte personal, s’ha passat a un model de turista jove que prioritza la diversió davant qualsevol altra alternativa.
En els darrers anys han proliferat tot tipus de locals que ofereixen “diversió” a canvi d’abaratir els preus dels seus productes i la qualitat del servei. Els nivells de contaminació acústica i ambiental així com els problemes d’ordre públic s’han accentuat de manera considerable en aquest període.
Aquestes noves circumstàncies han fet que aquells primers turistes que venien cercant tranquil·litat i ambient familiar canviassin progressivament les seves destinacions i deixassin de venir definitivament, ja que les seves expectatives es veien trencades a mesura que proliferaven els turistes que cerquen diversió, sol i festes. A tot això, els comerciants i hoteleres han canviat els seus establiments –uns per convicció, altres per supervivència– per adaptar-los als nous usuaris. Molts d’ells veuen perillar l’estabilitat dels seus negocis, obligats cada vegada més a abaixar els preus i a rebre clients que valoren menys la seva feina i veuen els seus establiments simplement com a lloc per dormir o menjar.
Es tracta de recuperar un client que gaudeixi dels nostres paratges, la nostra gastronomia, la nostra cultura popular i la nostra identitat i de conciliar l’activitat turística amb la vida senzilla i tranquil·la pròpia d’un poble de la Mediterrània, oferint un producte de sempre però modern i competitiu. 
Som conscients que no resulta fàcil canviar l’estereotip del turista dels darrers anys a Cala Rajada; el canvi d’imatge és un procés lent i conflictiu que enfronta diferents sensibilitats i maneres d’entendre l’activitat econòmica. Des del petit al gran comerciant, cal que es debati amb tots l’estratègia a seguir. 
Algunes propostes que suggerim (obertes a debat) i que haurien de ser objecte de negociació podrien ser: sectoritzar el municipi i reconduir el turisme més jove cap a llocs més perifèrics, oferint múltiples opcions d’oci; utilitzar, sempre que sigui possible i previ acord dels implicats, els grans complexos hoteleres allunyats del nucli urbà per redirigir el turisme més jove; intentar que ho coincideixin els mesos d’afluència entre un grup i l’altre; insonoritzar els locals musicals i discoteques; ser ferms en el compliment de la normativa en matèria de renou i comportament públic; incentivar i estimular la implantació d’una oferta complementària de qualitat i atractiva per a famílies i visitants àvids de natura, cultura i patrimoni, etc.
Una vegada establertes les noves línees per adequar i sincronitzar futur i passat, els principals objectius han de ser: restaurar la imatge de Cala Rajada com a destinació familiar; donar a conèixer els espais naturals del municipi, la seva diversitat i les activitats d’oci que se’n deriven; fomentar la gastronomia del municipi i la cuina mediterrània com a model de vida equilibrada i sana; o posar en valor la part social i humana donant a conèixer millor els seus habitants per mitjà de les festes locals i les tradicions.
Per assolir aquests objectius el primer que cal fer és establir una bona planificació i promoció turística, la qual resultarà fonamental per poder aconseguir aquest canvi progressiu de la imatge del municipi.
Els missatges han d’anar dirigits a potenciar tots aquells aspectes més nous i desconeguts dels nostres paratges, gastronomia i cultura, donant a conèixer una altra visió, renovada i segura, i comunicant positivament el nostre bagatge i coneixement del sector turístic (la llarga experiència adquirida).
Hem de transmetre noves expectatives, més elaborades i més conscients, a les noves famílies, les quals defugen les grans aglomeracions, però que volen la qualitat, el servei i la tranquil·litat en el seu temps de lleure.

PSM-Entesa de Capdepera i Cala Rajada

diumenge, 10 d’abril del 2011

Presentació de la nostra candidatura


El divendres dia 8, la coalició PSM-Entesa presentà la seva candidatura al complet, de cara a les properes eleccions municipals a Capdepera, essent els primers que han aparegut a l’escena política local amb la llista tancada.
L’acte va tenir lloc a les voltes de can Creu d’Inca, recinte que es va omplir amb devers 200 persones, militants, simpatitzants o simples curiosos. Tot plegat, es va viure un ambient molt distès i que els organitzadors s’esforçaren per escenificar des d’un vessant en positiu.


La candidatura d’aquest grup queda composta de la següent manera: Pere Fuster, Antònia Ballester, Mateu Garau, Joan Ramon Esteva, Xesca Pascual, Berta Liesegang, Agustí Lliteres, Paco Galian, Maria del Mar Siquier, Lluís Cerrada, Maria Vives, Marga Bisquerra, Xiscu Vives, Laura Flaquer, Felip Esteva, Magdalena Nebot, Isidor Rodríguez, Antònia Vaquer, Pep Tous, Miquel Flaquer, Bàrbara Femenies, Pep Terrassa i Jaume Fuster. Es tracta d’un grup amb moltes cares noves en relació a passades eleccions.
L’acte va ser presentat per Toti Fuster i Biel Bisquerra, i a banda de la presència de distints representants de la política local, hi foren presents Antoni Alorda i Jaume Sansó, en representació del PSM i d’Entesa, respectivament.


Els dos primers de la llista, Antònia Ballester i Pere Fuster foren els encarregats de prendre la paraula, en sengles parlaments que, per la reacció dels assistents, foren molt ben rebuts. La primera donà a les seves paraules un enfocament de caire humanista, justificant la seva presència en política per l’estimació cap al seu poble i per la necessitat que sent de tornar a aquest poble una part del que n’ha rebut. El candidat a batle, de la seva banda, va pronunciar un parlament més tècnic, centrat en els problemes que afecten el poble i en el tipus de solucions que creu que s’haurien d’aplicar per a avançar. En ambdós casos, empraren un llenguatge molt directe, posant l’èmfasi en el compromís de tot el grup de fer feina en temps de dificultats. Dues frases en destacaríem: "Estam preparats" i "Sentim el poble, com vosaltres".



Acabat l'acte, els assistents varen degustar un senzill refrigeri i parlaren molt, del present i del futur, i de la molta feina que hi ha per fer.

dimarts, 5 d’abril del 2011

ALGUNES RAONS PER CREURE EN AQUEST POBLE


Perquè a Capdepera estam cansats de polítics agressius, que han fet de la desqualificació a l’adversari la seva forma de ser, perquè ja n’hi ha prou d’anar a fer mal al contrari, en benefici de les pròpies sigles i en detriment dels ciutadans. Perquè tots estam dins els mateix vaixell i la prioritat ara és aconseguir que el nostre municipi torni a gaudir d’una època de prosperitat en la qual els treballadors, els comerciants i les famílies deixin de patir penúries i s’avanci cap a una major cohesió social.
Perquè, si els que governen al nostre municipi són insistents i perseverants, les institucions autonòmiques, estatals i europees faran a Capdepera i a Cala Rajada les inversions necessàries per tornar a ser atractius per al turisme familiar, esportiu i amant de la natura i el patrimoni. Inversions com ara eliminació de places obsoletes, condicionament de zones per a vianants, xarxes de carril-bici, zones verdes, embelliment de determinats punts com el Passeig Marítim, equipaments esportius...
Perquè d’idees en tenim a centenars. Amb un potencial com a poble sobradament demostrat, només necessitam uns governants i uns empresaris que hi creguin i encenguin l’espurna. Perquè comptam amb una espectacular diversitat mediambiental, cultural, patrimonial i gastronòmica que ens permetrà desestacionalitzar la temporada (senderisme, rutes per fer en bici, Cala Agulla-Cala Mesquida, la reserva marina, busseig, el Castell, la torre de Canyamel, torres de defensa, episodis llegendaris de la nostra història, patrimoni hidrològic, flora i ornitologia, jaciments talaiòtics, llampuga i altres espècies, bolets, sortides de sol, una gran oferta musical i teatral...), així com una capacitat especial per crear esdeveniments de tot tipus que desperten l’interès de tothom. 
Perquè el model turístic i econòmic d’aquest poble l’hem de decidir entre tots i no els operadors turístics multinacionals que ni tan sols ens sabrien ubicar damunt un mapa. I perquè ens podem promocionar millor del que ho hem fet fins ara, no cadascú pel seu costat sinó conjuntament –ajuntament, hotelers, comerciants, restauradors…– amb mitjans i tècniques de promoció àgils i directes, que posin l’èmfasi en tots els valors i la diversitat de l’oferta del nostre municipi, fent l’esforç de dirigir-nos a sectors que fins ara teníem parcialment oblidats, com el mercat espanyol i de l’Est d’Europa, el turisme ecoambiental, excursionista i cultural, el d’associacions i entitats professionals que cerquin llocs atractius per a trobar-se, etc.
Perquè si som ferms i contundents, posarem fre a tots aquells comportaments incívics –renou, brutor...– que protagonitzen determinats grups de visitants i alguns residents. I perquè una prioritat serà la de posar-se seriosos amb aquella oferta complementària que promociona aquest tipus de turisme, alhora que s’incentivaran aquells petits empresaris i emprenedors que amb les seves idees i propostes novedoses ens ajudin a comptar amb una oferta de més qualitat i diversificada. 
Perquè, tot i els escassos recursos econòmics de les administracions locals, es pot fer molt per a la reactivació de l’economia del nostre municipi i millorar les condicions de vida de la gent, fixant unes prioritats clares i encertades. Perquè ara és l’hora d’estar al costat d’aquells –gabellins i cala-rajaders de tota la vida i nouvinguts– que ho passen malament i no tenen les seves necessitats bàsiques cobertes; d’ajudar a petits empresaris i comerciants a fer més atractius els seus negocis i les zones on es troben; de garantir el bon funcionament dels serveis essencials que presta l’ajuntament –recollida de fems i residus, aigua, enllumenat, carrers i camins, seguretat…–; de tenir cura dels nostres espais naturals, del medi ambient i del patrimoni, perquè resultin atractius per als que ens visiten… 
Perquè és l’hora d’estar al costat del sector primari del nostre municipi –pescadors, pagesos…–, i d’ajudar-los perquè puguin desenvolupar la seva professió amb dignitat i trobin facilitats per a la venda dels seu productes. I perquè hem de fer una mica més de poble i fer tots els esforços possibles perquè es prioritzi la contractació de les empreses i autònoms locals a l’hora de fer obres i reformes, de comprar serveis i productes, etc.  
Perquè és l’hora d’utilitzar els mecanismes adients per ajudar els nostres joves a implicar-se en els assumptes que els afecten i en la construcció d’un poble més humà, habitable i cohesionat socialment; i perquè trobin en l’Ajuntament un col·laborador més a l’hora de formar-se socialment i culturalment o els incentius necessaris per a obtenir una formació que els permeti trobar una feina digna en el seu poble.   
Perquè ara no és moment de fer amb diners municipals noves i costoses infraestructures sinó de mantenir les existents, a fi de treure’n el màxim profit. I, malgrat les mancances econòmiques, tampoc és moment, com defensen alguns, d’acomiadar funcionariat i treballadors municipals, sinó d’aconseguir una Administració més àgil i efectiva que faciliti els tràmits i gestions per igual a tots els residents, tant si viuen a Capdepera com a Cala Rajada. I, per suposat, no pot ser una prioritat retallar prestacions i serveis assistencials que permeten una millor qualitat de vida a persones dependents, discapacitades o d’edat avançada, o la reducció d’aquells serveis, com ara les escoletes, que ajuden les famílies i les dones a compaginar la vida laboral i familiar.
Perquè amb l’arribada del tren a Artà, i més endavant al nostre municipi, així com amb la integració del servei de bus regular en el sistema intermodal, la mobilitat i les connexions del nostre municipi experimentaran una millora mai vista. I perquè ja ha arribat l’hora de fer polítiques serioses en matèria de mobilitat i transport públic que ens permetin millors connexions entre els distint nuclis del municipi, sobretot a l’estiu, que facilitin l’ús de la bicicleta, amb les infraestructures adients, la implantació de corredors escolars als centres educatius i aquelles iniciatives que animin els ciutadans a adquirir pautes de desplaçament més sostenibles. 
Perquè tenim una activitat artística, musical i cultural, de la qual n’és protagonista la nostra pròpia gent, envejada i lloada arreu, que no només no podem deixar perdre sinó que trobarem la manera perquè sigui un atractiu més a l’hora de convèncer els turistes perquè ens visitin. I perquè, tot i les restriccions pressupostàries, els habitants d’aquest poble tenim la imaginació i la il·lusió suficients per poder tornar a unes festes d’estiu divertides, diferents i participatives, perquè per passar-nos-ho bé no necessitam massa diners, tal i com hem demostrat en moltes ocasions.