ELS ÀNIMS ENCESOS

Darrerament he pogut llegir al Cap Vermell un seguit d’articles d’opinió de gent que només s’identifica per la seva ideologia, res de noms i llinatges, res de pseudònims. Alguns d’ells firmen com a votants d’esquerres i uns altres (que també s’identifiquen d’esquerres) com a un grup de gabellins. Jo també som votant d’esquerres, però d’esquerra nacionalista, em refereixo al nacionalisme que diuen perifèric, al d’aquí; a les esquerres nacionalistes espanyoles ja fa devers trenta anys que no els he votat i ben segur que em moriré sense haver-los tornat a votar mai més, ni aquí, a Capdepera, ni a les Illes, ni a Europa, ni a les espanyes; que els votin els espanyols. Però la intenció del meu article no és només mostrar la meva identificació ideològica (que si que la vull deixar clara); la intenció del meu article és analitzar algunes coincidències en els escrits dels votants d’esquerres i grup de gabellins. Suposant que no s’hagin posat d’acord, els tres en qüestió incideixen fonamentalment en dues coses: l’actitud de cert/s regidor/s de l’equip de govern i la crítica a les actuacions urbanístiques i algunes reformes empreses per l’esmentat equip dins el casc urbà de Capdepera. Pel que fa a la primera acusació, la de certes actituds prepotents i xulesques d’algun/s regidor/s, he de dir que el primer que vaig pensar fou si el nostre regidor, el de la calició PSM – Entesa, en Mateu Garau, seria ell o un d’ells. Evidentment, coneixent en Mateu ho vaig descartar quasi de seguida, l’eròtica del poder no va amb ell. Per tant calia fer una anàlisi i algunes indagacions de les altres regidories d’esquerres per arribar a conclusions més o manco fiables (fiables en el sentit d’averiguar a quin/s regidor/s es refereixen els autors dels escrits) i “voilà”, la cosa no va ser tan difícil. Tot apunta cap allà mateix, cap al mateix cosset. Senyors i senyores tenim un regidor (potser dos), que no cauen bé al seus votants, o als votants dels partits coaligats amb ells, que aquesta eròtica del poder de la que parlava abans la/els ha afectat i va/n pel poble de sobrats, perdonant vides, baixant pressuposts i ignorant el que els seus votants (que també són els que els paguen el sou) els diuen o els proposen. En poques paraules, fan el seu cap endavant. A mi personalment no m’ha/n fet cap mal paper, però sembla que hi ha gent agraviada i dolguda per actituds i actuacions que no han de ser de cap manera les de un servidor públic (tal vegada és/són una víctima de la seva pròpia inexperiència). Ja veurem com pot afectar això a les pròximes eleccions locals o inclús al mateix equip de govern, que recordem, està en minoria i sense solució per a garantir una estabilitat, per aprovar els pressuposts i per tirar endavant el canvi de batlia acordat en el pacte.
La primera gran “pifiada” d’aquest equip de govern fou la tallada dels dos pins de la plaça del Sitjar, el temps ho està demostrant. Què és aquella plaça sense els dos pins: res, una explanada desolada, plena de cotxes, sense caràcter, sense un sol punt de ruptura, sense un sol punt d’alegria. Una merda, i perdonau l’expressió, però és la que millor defineix la plaça tal i com està ara. A partir d’aquí puc estar d’acord en algunes de les crítiques que fan el grup de gabellins, per cert, crítiques algunes d’elles molt tècniques i totes ben exposades, però que no per això seran compartides per tots els votants d’esquerres (nacionalista o no). Jo no les comparteixo totes. El poble, l’urbanisme, les cases no són elements estàtics, inamovibles. Necessiten ser reformats contínuament per adaptar-se a les noves situacions, al creixement, al canvi d’estètica urbana que suporta la modernitat, al reforçament i adaptació perquè aguantin cent anys més, a la nova realitat urbana. Per tant, cal esperar veure com acaben algunes d’aquestes actuacions i reformes que s’estan duent a terme ara per poder emetre una crítica fonamentada. Que no ens agrada el carrer del port; que hi farem, ho hauríem d’haver dit abans, quan el projecte estava exposat; ara ja és massa tard. Que veient com ha quedat el tros de l’aljub no feia cap falta gastar-se ni un cèntim per canviar el racó i destruir l’aljub, és evident, però el mal també està fet. Que en podem treure de tot això? Doncs una evident manca de criteri coherent en el pla d’actuacions, que les coses es fan sense un pla integral de reformes preconcebut. L’arbitrarietat i la improvisació ens fa entreveure que manca una unitat de criteri i gestió en el pacte. En poques paraules, que cadascú tira pel seu costat i que alguns tenen cera del corpus. Jo, com a votant d’esquerra nacionalista, no estic decebut amb el meu regidor, crec que està fent bé els deures, aprovo amb bona nota la gestió de la seva àrea, però el pacte, com a tal, fa aigua pels quatre costats. Convindria que durant els dos anys que manquen de legislatura esmenéssiu (al/s que pertoqui) tots aquests tics arrogants i comenceu a actuar amb unitat de criteri i coherència en la gestió. Que cap partit del pacte es pensi que va sobrat. En el 2011 se’n poden dur una desagradable sorpresa. O a lo pitjor, abans.

Felip esteva castro
Nacionalista perifèric d’esquerres, militant d’Entesa x Mallorca